Globedia.com

×
×

Error de autenticación

Ha habido un problema a la hora de conectarse a la red social. Por favor intentalo de nuevo

Si el problema persiste, nos lo puedes decir AQUÍ

×
cross

Suscribete para recibir las noticias más relevantes

×
Recibir alertas

¿Quieres recibir una notificación por email cada vez que Ricard Santiago Raigada García escriba una noticia?

Realitat objectiva vs realitat subjectiva

13/03/2021 05:46 0 Comentarios Lectura: ( palabras)

És una breu explicació entre la realitat objectiva i subjectiva. La primera part la pot comprendre qualsevol profà en la matèria, però l'últim paràgraf caldrà tenir una mica de coneixements en psicologia, no obstant això, tothom que tingui interès podrà comprendre la meva visió

Posarem per cas un individu que veu la televisió i que en aquesta surten unes imatges. El que se'ns planteja és el dilema històric de si el fet que veu per televisió és realitat objectiva o subjectiva.

Si mirem des del punt de vista de l'individu que ha vist les imatges, llavors el que tenim és una realitat objectiva. Sempre serà realitat objectiva perquè no es plantejarà si allò és un altra cosa. Sols en el moment que es plantegi: si allò que ha vist és cert; s'obra una altra línia contínua en el temps on apareix la realitat subjectiva. Però no és que deixi d'existir la realitat objectiva perquè sempre haurà vist aquelles imatges i pertanyen a la seva realitat objectiva, sinó que la reflexió metafísica al voltant del procés perceptiu, pensament i memòria, farà que la realitat sigui subjectiva. Perquè sols en aquest moment serà conscient que allò que viu és únicament interpretable per ell. Per altra banda, la persona que avalua de forma externa llavors dirà que la realitat del subjecte és subjectiva, però ho dirà perquè no té l'objectivitat que té l'individu visor de les imatges. Per clarificar aquesta exposició us deixo aquesta cita:

 

            “No es que el hombre de la calle esté comprobando la hipòtesis de que el mundo sea así, es que para él es así.” (M.J Rodrigo, 1993)

 

Per determinar i acotar perquè és subjectiva la realitat he elaborat uns punts en línies generals sobre com es pot modificar subjectivament la realitat, no només en un procés perceptiu en primera instància, sinó també, en processos com el record i la memòria. 

  1. La memòria com un sistema complex que actua com nexe d’unió amb altres processos cognitius. La modificació de la memòria pot alterar altres processos cognitius. 
  2. Falsos records entesos en alguns processos de recuperació com a priming. I les conseqüències d’això. 
  3. Preguntes capcioses o induïdes al fals record en preguntes de recuperació de tipus directe. 
    1. Petites mentides o mitges veritats per a aconseguir-ho.
    2. Ús incorrecte del llenguatge a l’hora de preguntar en contextos com el social, per exemple. 
  4. Importància del temps i les informacions postesdeveniments. 
  5. Introducció de la falsa memòria a través dels somnis (en tant que existeixi una reflexió abans de dormir). 
  6. Condicions ambientals i l’efecte de focalització en l’arma, quan les imatges són violentes. 
  7. Importància de l’edat de l’individu visor de les imatges i les persones que apareixen en aquestes, així com també, la raça i el sexe. Top-Down i Bottom-Up. 
  8. Les condicions i habilitats personals diferents en cada persona. 
  9.  Pressió social i mediàtica. El paper dels mitjans de comunicació en el procés de la memòria de l’individu. 
  10.  Discurs especulatiu o capciós de forma sostinguda en el temps. 
  11.  El paper de les figures d’autoritat. 
  12.  Conseqüències de la pressió en tots àmbits per a què esdevingui una patologia psicològica en un individu sa i conseqüències mnemòniques que se’n deriven de cada trastorn. 

 

Les representacions mentals (RM) dels records falsos són analògiques i les RM de les creences falses són digitals. En el record fals s'interpreta que contenen imatges elaborades de com va succeir l'acte violent. Probablement, encara que no hagi succeït, han elaborat imatges versemblants agafades tant del record verídic com imatges inventades i versemblants, fet que es representa com isoformisme estructural i dóna dimensió de realitat. Aquí entra en joc els processos perceptius Top-Down que aportaran més credibilitat al record fals. Per contra, les creences falses solen ser formats de representació digital. Inclòs, s'entén que haurà succeït així perquè una figura d'autoritat diu que així fou ("No recordo això, però la persona que s'està fent càrrec de mi sí. Per tant, ha de ser veritat i he de trobar una manera de recordar-lo"). Per tant, allò que em diuen és en paraules i la creença d'això no acostuma a formar imatges si no assoleix el nivell de creença com en el format anterior. Aquestes creences falses es codificarien com proposicions abstractes que es regeixen pel codi semàntic. Per la RM dels records falsos podríem parlar del model PDP que es distribueix en paral·lel i que simula la metàfora del cervell. De la mateixa manera, també es podria representar amb aquest model connexionista les creences falses.

 

Referències:

M. J. Rodrigo, A. Rodríguez i J. Marrero (1993). Las teorías implícitas. Una aproximación al conocimiento cotidiano (pp. 21-22). Madrid: Visor.


Sobre esta noticia

Autor:
Ricard Santiago Raigada García (10 noticias)
Visitas:
2185
Tipo:
Opinión
Licencia:
Creative Commons License
¿Problemas con esta noticia?
×
Denunciar esta noticia por

Denunciar

Comentarios

Aún no hay comentarios en esta noticia.